Els alumnes zero

Aprendre una llengua sempre és difícil. Implica molt d’esforç i paciència, sobretot quan som adults. Però, i quan som petits? Molts pares sovint tenen el dubte de si els seus / les seves fills/es petits/es aprofitaran les hores que dediquin a l’aprenentatge de l’anglès i si realment l’aprenentatge d’anglès a edats primerenques es fa visible a mesura que van creixent. És per això que vos vull presentar els nostres alumnes zero. N’Anna, n’Albert, en Daniel i n’Àlex són quatre nins que formaren part del nostre projecte. Tots quatre van començar a aprendre anglès quan tenien 3-4 anys i són clars casos d’èxit, ja que avui dia, 5 anys després, són capaços de comunicar-se en anglès i tots posseeixen certificats oficials que demostren el seu nivell.

Amb ells se’m presentaven dos reptes alhora: ensenyar nins i nines tan petits sense que sabessin escriure encara i sense caure en el fàcil i sovint utilitzat recurs de tenir els nins i nines pintant tota l’estona, i aconseguir que es prenguessin l’anglès com un joc i no com un càstig. Així, durant el primer any i mig vàrem anar al supermercat, a la farmàcia, a botigues de roba, al parc i a la biblioteca. Poc a poc, els nins i nines varen aprendre moltíssimes paraules. Al supermercat vàrem aprendre, observant i passejant pels passadissos, els noms de totes les fruites, verdures, d’estris diversos, dels embotits, i de moltes altres coses. A la biblioteca vàrem llegir moltíssim, vàrem aprendre a demanar i donar les gràcies en anglès, vàrem aprendre el nom dels diferents tipus de llibres, i pels carrers vàrem aprendre com dir “carrer”, “semàfor”, “edifici”, o “podem creuar?” entre altres expressions. Sense adonar-nos, varen aprendre moltes paraules i, a més, van començar a construir frases simples per poder contestar a totes les preguntes que jo anava fent. Llavors, va arribar el moment de passejar menys i passar a fer una mica més de feina de taula! Així, vàrem passar dels contes a les redaccions, i de les cançons a les converses. Poc a poc, tots quatre han anat adquirint competències en anglès i han anat millorant dia rere dia.

A més, realitzar les proves externes els ha suposat una motivació extra i un objectiu a aconseguir. Per tots quatre, anar a les proves YLE de Cambridge ha fet que perdin la por a fer exàmens fora els seus centres i han viscut una experiència agradable i de superació. 

Aprendre anglès no ha estat una tasca fàcil. Sovint s’han hagut d’esforçar i han hagut d’estudiar, però n’Anna, n’Albert, en Dani i n’Àlex han après jugant, cantant, xerrant i escrivint, han anat combinant diverses activitats per treballar les habilitats lingüístiques, i els seus casos són prova de l’èxit de l’aprenentatge de llengües des d’edats primerenques. 

N'Àlex i n'Albert, tot just sortint de la prova YLE de Cambridge.

N'Anna, de 9 anys, amb el seu títol KET (A2). Segons el British Council, una de les alumnes més joves d'Espanya que ha aprovat l'examen KET.

En Daniel, orgullós del seu certificat.